Un fusell M40A3. | |
Tipus | fusell de franctirador |
---|---|
País d'origen | |
Història de servei | |
En servei | Des de 1966 |
Operadors | Cos de Marines dels Estats Units |
Guerres | Guerra del Vietnam[1] Invasió de Granada Guerra del Golf Guerra de l'Afganistan (2001-present) Guerra de l'Iraq |
Història de producció | |
Dissenyada | 1966 |
Fabricant | Cos de Marines dels Estats Units |
Especificacions | |
Pes | M40A1: 6,57 kg (14,48 lb) M40A3: 7,5 kg (16,5 lb) |
Longitud | M40A1: 1117 mm (43,97 in) M40A3: 1124 mm (44,25 in) |
Longitud del canó | 610 mm (24 in) (1:12 dextrógiro) M40A1: Hart (5 estries i esquerdes) M40A3: Schneider Match Grade SS #7 (6 estries i esquerdes) |
Munició | 7,62 x 51 OTAN |
Calibre | 7,62 mm |
Sistema de tret | forrellat accionat manualment |
Velocitat de la bala | 760 m/s |
Abast efectiu | 800 m |
Carregador | dipòsit intern fix, amb capacitat per a 5 bales |
El M40 és un fusell de franctirador de forrellat emprat pel Cos de Marines dels Estats Units.[2] Té quatre variants - l' M40 , el M40A1 , el M40A3 i el M40A5 .[3] El M40 va ser introduït el 1966. El canvi al model A1 va ser completat en la dècada de 1970, l'A3 el 2000 i l'A5 el 2009.[4]
Cada M40 és construït a partir d'un fusell Remington 700, que és modificat per la unitat USMC 2112 de la Base del Cos de Marines de Quantico, emprant peces subministrades per diversos proveïdors.[2] S'estan construint nous fusells M40A3, mentre que els A1 són actualitzats a l'estàndard A3 pel fet que entren i surten de l'arsenal per a manteniment i reparacions. El M40A5 incorporarà un carregador extractable i un canó roscat per permetre l'ús d'un silenciador o un altre aparell que s'acobla a la boca d'aquest.
L'M40 original era una versió militar del Remington 700; era produït en sèrie i tenia una culata de fusta massissa.[2] El M40A1 i A3 van passar a tenir culates de fibra de vidre fetes per McMillan, així com noves mires telescòpiques.[2][5] La pressió del gallet en tots dos models (M40A1 i A3) és ajustable d'1, 36-2,26 kg. (3 a 5 lb).[2]